Per què no em dius que quan ets animal, ets millor i que et sents beneït per aquest do? Ah, és clar, tens por de parafrasejar una cançó massa coneguda... Has de ser pioner i no un fax. Estúpid! T’amagues rera paraules tan conegudes que t’avorreixen a tu mateix. Ets incapaç de preguntar quan unes llàgrimes se’t posen davant. Ets estúpid... Això sí, diuen que ets perspicaç, irònic i de vegades, fins i tot, t’han dit que ets brillant. Ja en fas prou... Amb això i un bon sou i un cul envejable ja en tens prou. Estúpid!
Per què no em rebentes el cap contra la roca i em menysprees? Ah, és clar, no... T’han dit que has de viure en llibertat i deixar llibertat. I en l’amor crees cadenes sense ni tan sols adonar-te’n. I no ets capaç de viure una amistat. Estúpid! Estúpid? Potser no, potser sóc jo l’estúpida que creu tenir la raó quan et diu estúpid... Però és que ho crec de debò que ets estúpid. I t’ho dic ‘estúpid!’. I em sap greu dir-t’ho... Però no vegis com em quedo de descarregada.
