Granotes de color vermell
i dues flors que tampoc fan estiu.
L’herba dels prats no em fa de coixí
i no vull somnis transparents per dormir.
Miro el que no vull tocar
i acaricio objectes prohibits.
Res es refreda per un glaçó arrodonit,
“un cafè amb gel, malparit!”.
Tot el que tinc no ho pots comprar,
sóc a un banc amb barrots de fusta.
Faig un mur de bitllets de paper,
“especulador” crides, des de fora,
i jo només dic “buidor”.
L’alcalde surt de La Caixa,
i el gos fa pipí a l’arbre.
Cafè, cigarro i un sol a mig fer.
En Flangan parla de cine
i diu que sí amb el cap.
“Marta, bon dia!”, diu amb alegria,
“bon dia, què tal?!”. Dimarts 5 d’agost,
i ni un lament-estiuenc-recurrent
per fer de les NO vacances un turment.
El pare d’en Lluc fugisser amb una camisa blanca,
i un cotxe amb l’èxit de Juanes a tot volum.
No. És mentida,
però que vulgar la connexió neuronal.
Ingrid Betancourt dorm a París
i jo dormo al meu llit.
A fora un hibiscus
i carbassons que encara no són.
Tinc son, mamón, toca’m un son facilón,
del cabrón que fa botellón
amb una ampolla de ron...
CRITS I AMONT
