(Aquest conte és ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és puta coincidència...)
Tac – tac – tac. És una bona obra de teatre però la dona del seient 7 fila 19 té la bufeta a punt de rebentar. L’obra acabarà aviat però no pot més. Aguantar-se el pipí pot tenir un petit punt de plaer... Ara no. Ara està en la fase en què només és dolor. Si el seu company li fes una sola carícia (ni que fos al dit petit) es pixaria a sobre. No en té cap dubte. Li costa seguir l’obra. Decideix anar al lavabo. Tac – tac – tac. És al tercer pis del Teatre Municipal d’Olot. Camina per tot el passadís. Ni rastre d’un forat on poder descarregar. Shhh – shhh - shhh. A la platea hi ha qui s’impacienta pel soroll que fan els seus passos. Li sap greu. Va amb sabates de taló. Li costa posar-se de puntetes i més amb aquestes sabates. A més, és un exercici que no fa des que havia de corregir-se els peus plans. De totes maneres,es posa de puntetes. Tac – tac – tac. No és suficient. Els seus passos continuen sense passar desapercebuts. Shhh – shhh – shhh. Es comença a mosquejar. ‘Insolidaris! Gaudiu de l’obra de merda, sortiu i divagueu sobre el significat d’aquest o aquell diàleg. Fins i tot podeu parlar d’algun nom que se cita als anals de la història de la cultura... No us enganyeu, però, sou incultes! Sou incapaços d’entendre que potser el culpable d’aquest tac – tac – tac està passant per una situació molt delicada’. Tac – tac – tac. Shhh – shhh – shhh.
‘La mare que els va parir!!!!!!’. Ja és al segon pis i ni rastre dels lavabos. Continua de puntetes. Sent un lleuger dolor als bessons. Es troba amb una treballadora del teatre. La treballadora no li diu res, però en realitat està buscant el/la culpable d’aquell soroll. Ja l’ha trobat. La dona del seient 7 fila 19 està emprenyada. Entre tanta mala llet i shhh – shhh – shhh, pràcticament s’ha oblidat del pipí. De totes maneres li etziba: “No els podíeu posar més lluny els lavabos!!!” La treballadora no sap què dir. No li retreu el soroll dels seus passos, però la dona continua: “Què vols que hi faci!! Mira, si vaig de puntetes i tot!!!!!”. La treballadora té un bon cor. Igual que la senyora del seient 7 fila 19. Li diu que al primer pis hi ha els lavabos. Tac – tac – tac. Shhh – shhh – shhh.
‘A la merda, home!!!!!!’. Troba els lavabos. Està a punt d’obrir la porta que té el dibuix d’un barret de copa. Però la senyora del seient 7 fila 19 té pudor. En cap moment de la seva vida ha qüestionat la norma no escrita que diu que homes i dones ens segreguem per anar a pixar. Finalment obre la porta que té el dibuix d’una pamela. Tac – tac – tac. Psssssssssssssssssssssss – pssssssssssssssssssss – pssssssssssssssssssss – psss – ps. L’última gota. Té pudor però no pot ni vol reprimir-se un esbufec de plaer. ‘Ooooooh’. El plaer és tan gran que tira l’esquena enrera i respira a fons. Està uns segons interioritzant aquella sensació tan increïble i reconfortant. En aquells moments no en té cap dubte. És la millor. Torna al seu seient. Tac – tac – tac. Si algú fa shhh – shhh - shhh no el sent ni l’importa. Està contenta. S’asseu al seient 7 de la fila 19 del Teatre Municipal d’Olot. Al tercer pis. Fa una carícia suau al dit petit del seu company. Al cap de deu minuts s’acaba la funció. Surten i parlen del sentit d’aquell diàleg del final. Fins i tot ho comparen amb un text de Bertol Brecht. S’avergonyeix una mica d’ella mateixa. Però no hi dóna més importància. El seu company li diu si vol anar a fer un toc. Li diu que no, que prefereix anar a casa. L’incident amb el pipí li ha provocat unes ganes irreprimibles de fer l’amor.
