La vida és el que passa mentre esperem que passi una altra cosa. Aquesta frase lapidària és d’algú que ara mateix no sé i, per tant, no en concretaré el nom. Aquest tipus d’afirmacions reconforten en determinades ocasions, en d’altres fan ràbia, sovint són mentida i sempre (o gairebé) ens injecten una dosi de conformisme suficient com perquè no acabem suïcidant-nos cada dia abans d’anar a dormir... I, fins i tot, ni tan sols tinguem aquest pensament tan cristianament incorrecte. Hi ha moments en què la vida és el que passa. I cada dia un s’aixeca amb l’únic objectiu de viure, respirar, menjar, cagar i dormir... I si pot ser amb sexe millor. Si pot ser amb amor, també. Hi ha moments en què la vida és el que es viu. En què un no es planteja objectius a llarg termini, sinó que simplement vol empassar-se el paisatge que veu, vol solidificar cada conversa que comparteix, vol beure fins a rebentar quan en té ganes i vol dormir quan la companyia no el convenç o quan vol abraçar-se al coixí per sentir-se sol. Hi ha moments en què la vida és el que passa. I en què el que passa s’assaboreix amb els cinc sentits o amb els que hi hagi. Hi ha moments amb què es cuini a foc lent (o no), s’escull a consciència l’ou que es fregirà i la pinya i el plàtan que haurà de compartir bol amb l’avena.
Hi ha moments en què la vida és el que passa mentre ets conscient que passa. Hi ha moments en què a la vida hi passa exactament el que vols que passi. I hi ha moments en què t’adones que les frases lapidàries que no saps de qui són t’importen ben poc. Hi ha moments en què no necessites carregar contra les frases lapidàries. No és perquè el moment sigui de color de rosa. Sinó perquè el moment és el que has escollit. I l’has encertat. Quan et cagues amb les frases lapidàries que no saps de qui són i que són de l’estil ‘la vida és el que passa mentre esperem que passi una altra cosa’ és, perquè, precisament, en aquest moment de la teva vida, vius esperant que passi una altra cosa.
10 comentaris:
És un honor per mi ser la primera a inaugurar el vostre bloc. Honor o privilegi () privilegi o honor. Porta del forn o el forn de la porta? M'encantarà comunicar-me amb vosaltres en aquest espai!
Neus.
Podria dir que per mi també és un honor i un privilegi, o un privilegi i un honor, ser la segona que inserta una frase al vostre bloc! Però no tinc ganes de posar-me filosòfica!! En aquests dies de treball insípids i avorrits (i sempre!), és una gran alegria compartir unes paraules amb vosaltres. I tenir un vincle així de directe amb la meva ciutat i la meva gent!!! (si algú ho ha posat en dubte mai, continuo essent una banyolina empedernida!).
Felicitats per la iniciativa!!
Eva
Doncs jo, per no repetir el que s'ha dit fins ara, podria dir que no és ni un honor ni un privilegi ser la tercera persona que fa un comentari en aquest bloc. Enlloc d'aixo, només diré que no serà pas la primera vegada que em comunico amb vosaltres a través d'aquest espai.
Maria
Huola, a mi també m'ha agradat aquesta vostra iniciativa clara i marta o marta i clara.
I per inagurar-lo faré una petita aportació: la lletra d'una cançó francesa que m'ha vingut al cap mentre llegia el primer text.
L'autor és Charles Trenet i la chanson "L'âme des poètes".
Voici les paroles:
Longtemps, longtemps, longtemps
Après que les poètes ont disparu
Leurs chansons courent encore dans les rues
La foule les chante un peu distraite
En ignorant le nom de l'auteur
Sans savoir pour qui battait leur cœur
Parfois on change un mot, une phrase
Et quand on est à court d'idées
On fait la la la la la la
La la la la la la
Longtemps, longtemps, longtemps
Après que les poètes ont disparu
Leurs chansons courent encore dans les rues
Un jour, peut-être, bien après moi
Un jour on chantera
Cet air pour bercer un chagrin
Ou quelqu'heureux destin
Fera-t-il vivre un vieux mendiant
Ou dormir un enfant
Tournera-t-il au bord de l'eau
Au printemps sur un phono
Longtemps, longtemps, longtemps
Après que les poètes ont disparu
Leur âme légère et leurs chansons
Qui rendent gais, qui rendent tristes
Filles et garçons
Bourgeois, artistes
Ou vagabonds
Fins aviat!
Natalia
La veritat és que m'ha sorprés la vostra iniciativa. Ahir al rebre el mail em va picar la curiositat, però el temps, la vida, que dieu vosaltres em va impedir d'escriure. O potser jo mateixa vaig impedir-me escriure per no tenir el dia inspirat.
Bé, resumint, que m'encanta que hagueu decidit fer un blog.
Un petonàs.
PD: Ja aniré passant per aquí de tant en tant, per veure què expliqueu. :)
Bones, tan sol volia comentar que un cop llegit el text m'he adonat de que realment estic desitjant que passi una altra cosa diferent a tot el que estic passant ara, pero moltes vegades un mateix no es prou poderós com per fer que aixó passi. Estem condicionats.
Feliçitats pel nou blog.
va a ser un placer grandioso leeros, señoritas :)
M'ha agradat rebre aquest enllaç.
Per tornar a recordar-me de vosaltres.
Voldria dir moltes coses però escriure no és el meu fort.
Continuarè passant per aquí...
Olga
Un inici de bloc ideal per llegir quan una està en plena efervescència de filosofies de la vida en general i a mig camí entre la frase lapidària de “la vida és el que passa mentre esperem que passi una altra cosa” i “hi ha moments en què la vida és el que passa mentre ets conscient que passa o, encara millor!, en què hi passa exactament el que vols que passi”.
Marta i Clara o Clara i Marta, jo us aniré llegint!
bon dia al dematí,son les dotze Cuní?bÈcus..Hola, ara ja fa un temps que no escric gaire res en net,i en brut poca cosa fora llistes i notes que m'ajuden a recordari a clarificar-me, el cuscús per exemple si recordo com el faig:paella al foc,got i mig d'aigua amb sal i collerada d'oli,deixar que començi a bullir
retirar del foc i afegir la mateixa quantitat de sèmola en aquest cas un bas i mig remenar poc i esperar una mica,si pot afegir mantega es pot acompanyar amb verdures saltejades ni que siguin congelades a mi m'agraden
també m'enrecordo qui va escriure lo de que la vida es el que passa mentre tu estas fent altres plants va ser en Lennon i en defensa seva dir que li està cantant a un seu fill em penso molt a reveure i gràcies
Publica un comentari a l'entrada