eeei..molt bé aquesta historia gràfica, representa perfectament el que a vegades em passa, que només em fixo amb merdes, i el realment important em passa totalment desaparcebut.
Tot i estar en una muntanya de merda, res t'impedeix veure coses maques com una vall preciosa, un mar inacabable,el teu poble(rodejat de merda)...L'altura és cosa maca, el que potser fa una mica de mala olor, però si tenim present que la merda de la muntanya no fa pudor...trec la conclusió que a les muntanyes de merda s'ha de pujar tant amunt com es puqui. (i quan arribis a dalt...continua pujant, no???)
La veritat és que les coses no són sempre el que semblen, pots veure molta merda on hi ha bellesa i molta fragància on realment hi ha pudor. Tot depèn dels ulls amb què t'ho miris o amb l'humor que t'hagis llevat.
Potser que ens aixequem de bon humor i així per molta merda que hi hagi al món veurem muntanyes de bellesa, no?
La nostra terrassa també és compartida. I la trobareu fàcilment al Barri Vell d’aquesta nostra Banyoles, si sou una mica (només una mica) perspicaços i relacioneu la direcció d’aquest bloc amb un carrer.
Banyoles és nostra però no tant com aquest bloc. Que és nostre, tot i que per compartir. Podríem dir que és per compartir... Com tu, com jo, com tots i com totes les ànimes lliures. Però això no porta a massa enlloc i té reminiscències d’alguna filosofia barata amb sabates de goma que volem evitar.
Aquest és un bloc per compartir com tu vulguis. Si és amb un cigarret i una ampolla de cervesa i ron prometem no atabalar amb advertències de les autoritats sanitàries. Si és amb llàgrimes als ulls, tan de bo us fem somriure. Si és amb el cos carregat d’energia positiva, no us ho quedeu, i que es reparteixi! I encantats ho com()partirem tot. No volem dir com a bons germans, perquè també intentarem evitar el ‘remalasso’ evangèlic. Ho deixem aquí. No volem posar límits. No podem acceptar més censures que les ‘autocensures’, que aquestes (siguem sincers i no superhomes) sempre hi són. I si algú no hi està d’acord, que ho comparteixi.
6 comentaris:
Boníssim!! Tinc tanta son que no escric més!
Eva
eeei..molt bé aquesta historia gràfica, representa perfectament el que a vegades em passa, que només em fixo amb merdes, i el realment important em passa totalment desaparcebut.
Tot i estar en una muntanya de merda, res t'impedeix veure coses maques com una vall preciosa, un mar inacabable,el teu poble(rodejat de merda)...L'altura és cosa maca, el que potser fa una mica de mala olor, però si tenim present que la merda de la muntanya no fa pudor...trec la conclusió que a les muntanyes de merda s'ha de pujar tant amunt com es puqui. (i quan arribis a dalt...continua pujant, no???)
A la muntanya també hi ha flors, arbres i un cel inacabable... potser això ens pot fer una mica més feliços...
Petons!
qué cierto es... jaja, me encanta xP
ala, a taparse la nariz y mirar con otros ojos! :*
La veritat és que les coses no són sempre el que semblen, pots veure molta merda on hi ha bellesa i molta fragància on realment hi ha pudor. Tot depèn dels ulls amb què t'ho miris o amb l'humor que t'hagis llevat.
Potser que ens aixequem de bon humor i així per molta merda que hi hagi al món veurem muntanyes de bellesa, no?
Marta D. :)
Publica un comentari a l'entrada