divendres, 16 de novembre del 2007

Primer intent de poema dolent


L'estufa encesa i la porta oberta.
Em cremo les cames i no m'escalfo.
Això no és un haikú.
És una entre les infinites contradiccions de la vida.

6 comentaris:

martin ha dit...

quan he llegit he volgut respondre, però no sé què dir.
estarè relacionat amb les contradiccions de les que parles?

martin ha dit...

ostres! he llegit el comentari un cop publicat i quan diu "estarè" vol dir "estarà" amb "a" és que he notat que per només una lletra, es canvia totalment el sentit del que volia dir.en fin un petonàs!

judit ha dit...

Com sempre jo des de la feina, esperant que els minuts volin, faig un intent per allunyarme'n i BINGO! nova entrada al bloc()compartit.Ja tinc una estoneta de disfrute. M'encanta!

Anònim ha dit...

Vigila amb el que desitges... Ho pots aconseguir! Això no és un haikú, això és una frase d'aquelles que dèieu que pot fer ràbia, però, quanta raó té!!!

Neus Santamaria ha dit...

Acabo de tornar amb les piles 100% carregades del cúmul de les contradiccions. Heu vist mai una carnisseria al carrer que al costat tingui un taller que arreglen motos amb els tubs d'escapament traient un fum impressionant? I la carnisseria amb cua de clients? M'ha encantat.

Anònim ha dit...

infinitas, si...